Granollers, 2 de novembre de 2026.- L’Hospital General de Granollers commemora enguany els 25 anys de l’Hospital de Dia Medicoquirúrgic i els 30 anys de la Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR), dues unitats que han contribuït a transformar l’atenció hospitalària amb alternatives a l’ingrés convencional. Al llarg d’aquestes dècades, totes dues han evolucionat per oferir una atenció més àgil i coordinada, adaptada a les necessitats dels pacients.

Tractaments i seguiment assistencial sense necessitat d’ingrés

Fa 25 anys, el Servei de Medicina Interna va apostar per una nova manera d’atendre els pacients de forma ambulatòria, amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial, evitar ingressos innecessaris i escurçar les estades hospitalàries. La unitat va començar amb un equip format per un metge, una infermera i una auxiliar, i una àrea de tractaments amb només cinc places. Al llarg dels anys, però, ha ampliat la cartera de serveis i ha incorporat l’atenció a pacients amb necessitats cada vegada més complexes.

Actualment, l’Hospital de Dia Medicoquirúrgic compta amb la participació de professionals de gairebé totes les especialitats mèdiques i d’algunes de quirúrgiques, fet que li permet oferir una atenció polivalent a pacients clínicament estables que sovint presenten cronicitat, pluripatologia o necessiten un seguiment continuat. Aquesta evolució es reflecteix en l’activitat de la unitat, que durant el 2025 va registrar més de 3.500 visites i va administrar més de 7.000 tractaments ambulatoris.

El creixement de la unitat ha anat acompanyat de millores en l’atenció, com el desenvolupament dels programes de cronicitat, liderats principalment per infermeres gestores de casos en coordinació amb l’Atenció Primària, i la incorporació de l’ecografia clínica, que permet completar valoracions i fer tècniques com les paracentesis i les toracocentesis amb més precisió i seguretat.

Tot plegat reflecteix un canvi de model assistencial que, tal com explica la Dra. Anna Soler, cap clínica d’Alternatives a l’Hospitalització, “ha passat d’un model centrat en l’hospitalització a un model centrat en el pacient. Abans, estar malalt o haver-se de fer un estudi volia dir, sovint, ingressar. Avui podem estudiar i tractar molts pacients sense necessitat d’ingressar-los”. Aquesta manera d’atendre els pacients també permet evitar riscos associats a l’hospitalització, com les infeccions i el delírium, el deteriorament funcional i la pèrdua d’autonomia, especialment en la gent gran.

Un model pioner que ha transformat el diagnòstic hospitalari

Per la seva banda, la Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR) es va posar en marxa fa 30 anys per a poder estudiar pacients amb sospita de malaltia greu sense necessitat d’ingrés, sempre que el seu estat clínic ho permetés. Va ser la primera unitat d’aquest tipus de l’Estat espanyol i ha esdevingut un model de referència per a altres dispositius creats posteriorment arreu del territori. Actualment, atén entre 800 i 900 pacients anuals, amb perfils cada vegada més complexos, sovint de més edat i amb diverses malalties associades.

Per donar resposta a aquesta complexitat, la unitat ha reforçat el treball multidisciplinari, liderat per especialistes en medicina interna i infermeres gestores de casos, amb el suport d’una administrativa amb perfil avançat. Aquesta coordinació és especialment rellevant en els casos oncològics, en què participen professionals de Cirurgia, Oncologia, Anatomia Patològica, Radiologia, Anestesiologia i Digestologia, entre altres especialitats, per avançar en l’estudi diagnòstic i disposar de la informació necessària abans de derivar el pacient a l’especialista corresponent.

Aquest model representa un canvi important respecte als inicis de la unitat, quan molts pacients havien d’ingressar per completar les proves diagnòstiques, encara que el seu estat general fos bo, o havien de recórrer a les consultes externes, sense circuits específics per agilitzar-les. Avui, cada pacient disposa d’un professional de referència que coordina les exploracions i les consultes en pocs dies, fet que permet escurçar el procés diagnòstic i evitar ingressos i visites innecessàries.

Una evolució compartida al servei dels pacients

L’evolució de totes dues unitats reflecteix la transformació de l’atenció hospitalària cap a models que prioritzen les necessitats de cada persona i afavoreixen una millor coordinació entre professionals i nivells assistencials. En aquest sentit, la Dra. Gemma Pérez, cap d’Àrea de Consultes Externes i d’Alternatives a l’Hospitalització Convencional, destaca que “al llarg d’aquests anys, aquestes unitats han crescut i han ampliat les seves possibilitats d’atenció per donar resposta a les necessitats dels pacients. És una evolució que ha estat possible gràcies al compromís dels equips i a la coordinació entre professionals, amb l’objectiu d’oferir una atenció segura, àgil i de qualitat”.

Amb 30 anys de trajectòria de la Unitat de Diagnòstic Ràpid i 25 de l’Hospital de Dia Medicoquirúrgic, l’Hospital General de Granollers continua avançant cap a un model assistencial que prioritza l’alternativa més adequada per a cada pacient, afavoreix la continuïtat assistencial i reserva l’ingrés hospitalari per als casos que realment el necessiten.

Granollers, 27 d’octubre de 2026.- L’Hospital General de Granollers ha estat reconegut en la primera edició dels Premis Innova a la C17 amb el projecte OpenEHRCat, una iniciativa impulsada des de la Direcció de Transformació Digital que proposa utilitzar la intel·ligència artificial (IA) per facilitar l'intercanvi i la consulta de dades clíniques entre diferents sistemes informàtics. El projecte ha estat seleccionat com una de les dues propostes guanyadores d'aquests premis, que tenen com a objectiu impulsar la innovació entre les institucions que formen part de la Xarxa C17.

OpenEHRCat neix amb la voluntat de donar resposta a un dels reptes de la digitalització sanitària: les dificultats per compartir i reutilitzar informació clínica entre hospitals que treballen amb sistemes informàtics no compatibles. Liderat per Robert Garcia Rodrigo, de l'Àrea de Dades, el projecte planteja desenvolupar una prova de concepte que combina la intel·ligència artificial amb l'estàndard obert OpenEHR, que estableix un model comú per estructurar i representar les dades clíniques, independentment del sistema informàtic que les gestioni, per facilitar la interoperabilitat de les dades clíniques.

Concretament, la iniciativa preveu desenvolupar i validar dues eines. La primera és un agent d'intel·ligència artificial que faciliti l'adaptació de dades clíniques a models estandarditzats, sempre amb supervisió humana. La segona és un assistent que permeti consultar informació clínica mitjançant preguntes formulades en llenguatge natural, sense necessitat de dominar llenguatges de consulta especialitzats. Amb aquestes eines, es busca reduir la complexitat tècnica dels processos d'integració de dades i facilitar l'accés a la informació clínica.

Segons explica Robert Garcia Rodrigo, responsable del projecte, “Actualment, una de les grans dificultats del sistema sanitari és que la informació clínica es troba distribuïda en sistemes heterogenis, dificultant l'intercanvi d'informació. Amb OpenEHRCat volem explorar com la intel·ligència artificial ens pot ajudar a superar aquestes barreres, simplificant els processos d'integració de dades i facilitant que els professionals puguin accedir a la informació que necessiten d'una manera més àgil i intuïtiva”.

Uns premis per impulsar la innovació en salut a la C17

Els Premis Innova a la C17 neixen de la voluntat d’impulsar la innovació de manera conjunta entre les institucions de la Xarxa C17 (Hospital Clínic de Barcelona, Fundació Sanitària de Mollet, Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, Fundació Hospital de Sant Celoni, Consorci Hospitalari de Vic i Fundació Privada Hospital de Campdevànol), promovent el desenvolupament i la valorització de projectes innovadors amb potencial de creixement i aplicació en l’àmbit sanitari.

En aquesta primera edició, s'han seleccionat dos projectes guanyadors, que rebran un ajut econòmic de fins a 12.500 euros cadascun per finançar-ne el desenvolupament. El reconeixement també inclou un programa d'acompanyament amb l'elaboració d'un pla de treball, reunions periòdiques de seguiment i sessions de mentoria amb experts externs.

Des del juny de 2026, el Servei de Recerca i Innovació de l’Hospital General de Granollers ha impulsat la participació de la institució en aquesta primera edició dels premis, amb accions de difusió i identificació d’iniciatives amb potencial innovador. Aquesta tasca va permetre recollir vuit expressions d’interès i acompanyar els equips en el desenvolupament de les idees i la preparació de les candidatures. Dels sis projectes seleccionats com a finalistes pel comitè avaluador, tres eren de la institució, els equips dels quals també van rebre el suport del Servei en la preparació de les defenses orals.

El lliurament dels premis va tenir lloc ahir 24 d'octubre, en el marc de la jornada ‘El futur de la medicina comença aquí. El Nou Clínic és ARA!’, una trobada que va reunir professionals i experts dels àmbits sanitari i tecnològic per abordar els reptes de la transformació digital dels hospitals, els nous models assistencials i el paper de la intel·ligència artificial en el futur de la sanitat. La participació de l’Hospital en aquests premis reflecteix el compromís dels seus professionals amb la innovació i la seva capacitat per impulsar solucions que contribueixin a afrontar els reptes actuals del sector sanitari.

Granollers, 23 d’octubre de 2026.- El Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers ha celebrat la XIII Jornada d’Actualització Neurològica, una trobada de referència que ha reunit professionals de l’àmbit sanitari per compartir coneixements, abordar controvèrsies clíniques i presentar novetats en la investigació i el tractament de les malalties neurològiques.

Un dels eixos principals de la jornada ha estat la presentació dels resultats de dos projectes d’investigació liderats des de l’Hospital General de Granollers. En l’àmbit de les demències, l’estudi VARIFALDI, un assaig clínic aleatoritzat, ha avaluat l’impacte del control intensiu i multidomini dels factors de risc vascular en pacients amb demència per malaltia d’Alzheimer de lleu a moderada. Els resultats mostren que l’optimització intensiva d’aquests factors aconsegueix alentir un 60% el deteriorament cognitiu mesurat amb el Mini Mental State Examination (MMSE), un test que permet valorar funcions com la memòria, l’atenció, el càlcul o el llenguatge, i un 58% la progressió de la malaltia segons l’escala GDS, que permet avaluar el grau d’evolució de la demència, a més d’atenuar significativament la pèrdua d’autonomia instrumental. Aquestes dades aporten noves evidències sobre el paper que pot tenir el control dels factors de risc vascular en l’evolució de la demència.

En l’àmbit de l’ictus, l’estudi ARES ha comparat l’ús de la trombòlisi intravenosa, un tractament que administra un medicament per dissoldre el coàgul que provoca l’ictus, amb el millor tractament mèdic disponible en pacients amb ictus minor, és a dir, aquells en què els símptomes són lleus. Els resultats indiquen que els pacients tractats amb trombòlisi tenien una probabilitat significativament més alta de recuperar un estat funcional excel·lent al cap de tres mesos.

Una jornada per compartir coneixement i actualitzar la pràctica clínica

La jornada també ha abordat diferents novetats terapèutiques i situacions clíniques complexes, com el maneig de la migranya durant l’embaràs i la lactància, les noves opcions terapèutiques en polineuropaties, la caracterització dels trastorns del son i les parasòmnies, els símptomes invisibles de l’esclerosi múltiple, la gestió de les voluntats anticipades en persones amb malalties neurològiques i els trastorns del moviment associats a patologies sistèmiques.

El programa ha inclòs també el debat sobre qüestions d’actualitat en neurologia, com la retirada del tractament en persones amb epilèpsies ben controlades o la incorporació dels nous tractaments per a la demència. Finalment, s’ha destacat la importància de l'abordatge multidisciplinari a través de la rehabilitació del sòl pelvià, la logopèdia en malalts neurocrítics i l'atenció neuropsicològica en els trastorns funcionals.

“Ens omple de satisfacció veure com, any rere any, les Jornades Neurològiques consoliden la seva alta participació i un excel·lent grau de satisfacció per part dels assistents. Confiem que aquesta trobada hagi ofert eines útils i noves evidències científiques per a la pràctica clínica diària” ha manifestat la Dra. Dolores Cocho, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital General de Granollers.

La XIII Jornada d’Actualització Neurològica s’emmarca en el Pla Estratègic ‘Salut Plus’ i el compromís de l’Hospital General de Granollers amb la generació i la transferència de coneixement, la docència i la millora contínua de l’atenció a les persones amb malalties neurològiques.

Granollers, 15 d’octubre de 2026.- L’Hospital General de Granollers ha estat guardonat en la categoria “Àrea del Cor” en la XXVII edició dels premis a hospitals TOP 20, organitzats per IQVIA i celebrats aquest dijous a Madrid. El centre ha rebut el premi dins del grup d’hospitals amb cardiologia mèdica en reconeixement a l’excel·lència en l’atenció a les malalties cardíaques.

La Dra. Lourdes Gabarró, directora mèdica de l’Hospital, ha estat l’encarregada de recollir el premi durant la cerimònia. “Aquest reconeixement és fruit de l’esforç col·lectiu dels professionals i del seu compromís diari per oferir una atenció de qualitat. És també un estímul per continuar treballant de manera coordinada i millorant l’atenció que oferim a les persones del nostre territori”, ha destacat.

A més, el centre també ha estat finalista en la categoria de “Gestió Hospitalària Global”, que avalua els resultats del conjunt de l’activitat hospitalària a partir d’indicadors de qualitat assistencial, resultats clínics i eficiència en la gestió dels recursos.

Aquests reconeixements donen continuïtat a la trajectòria de l’Hospital General de Granollers als Premis TOP 20, després d’haver estat distingit en edicions anteriors, la més recent el 2025 en la categoria de “Costos Hospitalaris”. També s’alineen amb els objectius del Pla Estratègic “Salut Plus”, un model assistencial centrat en la persona, basat en la qualitat, la innovació i la millora contínua de l’atenció.

Un reconeixement a l’excel·lència hospitalària a l’Estat espanyol

Els Premis TOP 20 són organitzats per IQVIA, una companyia internacional especialitzada en l’anàlisi de dades i la investigació en l’àmbit de la salut. Aquests guardons es basen en una anàlisi comparativa d’indicadors que permet avaluar els resultats dels hospitals de l’Estat espanyol, tenint en compte les característiques i la complexitat de cada centre.

Davant la situació d’emergència per aiguats, es recomana extremar les precaucions en els desplaçaments.

En cas de tenir una visita programada i que, a causa de les condicions meteorològiques, no us sigui possible desplaçar-vos fins a l’Hospital General de Granollers, o si la visita es veu afectada, aquesta serà reprogramada.

Seguiu en tot moment les indicacions dels organismes competents i eviteu els desplaçaments que no siguin imprescindibles.

Per a qualsevol dubte relacionat amb la salut, podeu contactar amb el 061 Salut Respon, on rebreu orientació i consell sanitari.